LA MÚSICA

Seguint l’afany de millora característic del organitzadors del Pessebre, es va pensar que seria molt important que pogués tenir una música d’acompanyament adient a l’hora de representar-lo.

Es va parlar amb un gran amic, el mestre Mns. Valentí Miserachs (nomenat fill adoptiu dels Prats de Rei per la seva col·laboració musical i per les seves arrels pradenques) i se li va proposar la idea. Ell va dir que ho estudiaria, però de fet, va posar fil a l’agulla, amb gran il·lusió, en aquell mateix moment.

La sorpresa va ser quan Mns.Valentí va comunicar que estava composant un oratori per a solo, cors i orquestra que portaria per nom NADAL, i el del nostre pessebre i que a més, estaria basat en l’himne de la Mare de Déu del Portal, patrona de la vila. Així doncs, les expectatives dels organitzadors es superaven de llarg ja que no només era una obra d’acompanyament, sinó que es convertia en una música que s’identificava amb el poble. Es pot ben dir que ha passat a formar part del patrimoni col·lectiu dels Prats de Rei.

L’OBRA

Les paraules del mateix autor, Mons.Valentí Miserachs, ens apropen i ens il·lustren el procés de creació i les característiques de l’obra que va composar expressament per al Pessebre Vivent dels Prats de Rei:

“El culte al Pessebre està profundament arrelat a Catalunya, però la seva representació vivent és un fet relativament modern. El Pessebre Vivent d’Andorra fou el capdavanter; el seu exemple es difongué de mica en mica en diverses localitats del Principat de Catalunya. Cadascuna d’aquestes representacions fa alçaprem sobre alguna característica original.

Els responsables del Pessebre Vivent dels Prats de Rei tingueren la intuïció de donar un relleu especial a llur pessebre per mitjà de la música, una música escrita expressament per a ells. Fou així que em proposaren, ja fa més de deu anys, de musicar llur pessebre vivent que es duu a terme en el suggestiu marc dels vells carrers i places de la vila integrant més d’un centenar d’actors i, podríem dir, tota al població.

L’ànima d’aquesta representació, a hores d’ara famosa en tot l’àmbit català fou, i continua sent, el senyor Jaume Casamitjana Codina, amb el suport moral del malaguanyat rector, Mn. Esteve Prat, que ens deixà ja fa uns anys. Tot plegat, sota el guiatge de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra.

Em plau també subratllar que, per la meva col·laboració musical i en atenció a les meves arrels pradenques, el Consistori de la Vila em nomenà fill adoptiu dels Prats de Rei el 1992.Vaig acceptar l’encàrrec i, a poc a poc, nasqué la idea de construir un treball unitari que, si bé il·lustra les diferents escenes, pot ben bé funcionar tot sol, autònomament.

Per això em sembla adient anomenar-lo poema simfònico-coral, amb el títol NADAL-El Pessebre Vivent dels Prats de Rei. Com a material temàtic, ultra la cançó popular “El cant dels ocells”, divulgada en el món pel gran violoncel·lista Pau Casals -que fa marc a tota l’obra- i ultra la incorporació en l’escena de l’adoració de la dansa local “Els quatre cantons”, m’he servit exclusivament de l’Himne a la Mare de Déu del Portal, patrona dels Prats de Rei, i de temes propis.

Després d’haver-ne presentat tres parts en les vetllades finals de l’Escola de Música T.L. de Victoria, el 1987 vaig coronar l’obra, de la qual es féu la primera execució integral a Roma, a l’església de S. Apollinare, amb la presència d’un bon grup de pradencs i comarcans.

En 1988 tingué lloc la pública presentació del Nadal als Prats de Rei i en altres ciutats i viles (Artés, Vic, Igualada i Manresa). El fet que, amb motiu de la commemoració del 25è aniversari del Pessebre, l’A.C.R.Sigarra fes possible la interpretació de Nadal amb una orquestra i corals de les comarques de l’Anoia i el Bages (Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia, Cor Artesenc, Coral Eswèrtia, Coral Mare de Déu del Portal i Coral Interanoia i les corals infantils Gatzara i Verdums), és a dir, amb forces exclusivament catalanes, m’omplí de satisfacció ja que, qui millor que ells podia copsar i comunicar l’esperit d’aquesta obra, sens dubte la més catalana que hagi eixit de la meva ploma?”

L’AUTOR

Valentí Miserachs i Grau nasqué a Sant Martí de Sesgueioles (Anoia) el 17 de juliol de 1943.

Inicià de jovenet els estudis musicals i cursà la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic i a la Pontifícia Universitat Gregoriana(Roma). Després dels estudis amb Francesc Vives i amb Mn. Joan Gamissans, es formà a Itàlia en l’escola dels mestres Renzi, Polcaro, Germani i Bartolucci, es diplomà en orgue i composició principal al conservatori de Bari, obtingué el magisteri en composició sacra i la llicència en cant gregorià al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), institució de la qual és ara Director, sempre amb les màximes qualificacions.

Fou durant cinc anys (1977-1982) titular de la càtedra de composició al Conservatori de Matera. En 1973 començà a col·laborar amb la Capella Musical Liberiana de Santa Maria la Major (Roma) i des de 1977 n’exerceix la direcció efectiva, com a mestre titular. Per a la Capella Liberiana ha escrit peces que arriben al miler de títols. De 1975 a 1980 fou organista de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà i compositor de la mateixa Capella. Co-fundador de l’Escola de Música “T.L. de Victoria” (Roma), en fou professor de 1976 a 1994; hi ensenyà composició, orgue principal, cant coral, direcció polifònica i exercitacions orquestrals. Amb el cor Polifònic i Orquestra Simfònica de l’Escola realitzà més de dos-cents concerts.

Des de 1994 és Director del Pontifici Institut de Música Sacra (Roma). Resten memorables les “tournées” a Catalunya amb la Simfònica Lucana, amb l’execució del “Nadal – El Pessebre Vivent d’Els Prats de Rei”, en 1988; i amb la Simfònica “Da Victoria”, amb la representació de la “Suite Manresana” i de “Esclat Berguedà” en,1992, totes en col·laboració amb el Cor Artesenc. També cal subratllar els concerts amb el Cor Polifònic “Da Victoria” en diverses ciutats i viles de Catalunya, en 1989.

En qualitat de concertista d’orgue, ha actuat a casa nostra i a l’estranger. L’estiu de 1983 participà en el cicle “Els orgues de Catalunya”, patrocinat per la Generalitat, i en 1994 a l’execució de l’obra integral de Bach a Santa Maria d’Igualada. És autor de nombroses obres, totes interpretades, entre les quals figuren els oratoris Isaia (1976),Stephanus (1978), Besta Virgo Maria (1982), Nadal (1987), la Suite Manresana en versió per a orgue i successivament orquestrada (1990-91), i Esclat Berguedà, originalment per a cor i piano i després orquestrat (1992). A més de l’extensa producció de música litúrgica i religiosa en llatí, en italià i en català, també ha escrit per a orgue, piano, conjunts de cambra, música d’escena i per a cobla. Finalment recalcar que Mons.

Valentí Miserachs, membre del Secretariat de Música del Bisbat de Vic, ha publicat recentment un cantoral destinat a millorar la qualitat de la música religiosa. Es titula “cants per a la Litúrgia” i ha estat luxosament editat per la diòcesi de Vic. Com diu l’autor en el pròleg, té el doble intent de la qualitat i de la cantabilitat tot salvaguardant la “dignitat, senzillesa i sobrietat”. Antoni Batista, des de “La Vanguardia” saludava amb gran satisfacció l’aparició d’aquest cantoral amb aquestes elogioses paraules: “Valentí Miserachs és avui dia “pedra angular” en l’edificació mundial de la música religiosa. Aquest sacerdot del bisbat de Vic presideix el Pontifici Institut de Música Sacra del Vaticà, la més prestigiosa universitat de música litúrgica del món.

Compagina aquesta alta responsabilitat amb la seva labor de mestre de capella de Santa Maria la Major, càrrec al qual accedí després de ser organista de la Capella Sixtina durant el pontificat de Pau VI. Per això no és hiperbòlic dir-li “català univesal” i reclamar per a ell públicament la Creu de Sant Jordi.

Ara Mons. Miserachs ha retornat a una activitat significativa en aquest seu país que ell adora i del qual mai no s’ha desvinculat. No content amb fer vaticanament el possible des del rigor acadèmic en pro de la beatificació del bisbe Torras i Bages, ha completat la composició de “Cants per a la Litúrgia” en col·laboració amb el seu company de seminari, mossèn Josep Ruaix”.